Sessió contínua. 30 anys mostrant

En un dels destacats del llibre Un trajecte pels feminismes fílmics: 30 anys de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona de Marta Selva Masoliver i Anna Solà Arguimbau (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2022) que, com el subtítol indica, commemora els 30 Anys de la Mostra, Asun Santesteban, de la Muestra de Cine de Mujeres de Saragossa, ve a dir que si se resseguissin les programacions de les trenta edicions, es podrien fer com a mínim dos màsters: el de la història del cine fet per dones i el de la història del feminisme. Per això el títol és tan encertat. És «un» trajecte, en efecte, però en podrien haver estat tambéuns altres. I pels feminismes fílmics, així, en plural, perquè són molts i ben variats; alabats sien.

El llibre és una sessió contínua, una orgia infinita. Era tot un tour de force reunir i resumir aquestes trenta edicions i ho fa no tan sols amb solvència sinó de pel.lícula. És un repàs magnífic al cine i als feminismes; incloent-hi, és clar, els catalans.

El cine de les realitzadores i resta de professionals de les trenta mostres indaga i tracta des de les onades del cine japonès als més vistosos arcs de sant Martí; de comandantes kurdes i capitanes a sufragistes i sufragettes; de viatges de sis, de vuit, de nou hores entre inuits, entre mongoles o entre qui sigui fins al clos de l’habitació de la mare; de la semblança entre persones i entre persones i animals; de tantes germanes i estrangeres; de pioneres de tot ordre: del cine, de l’art, de la literatura, de la filosofia…; de debats a missatges, massatges i carícies; de vides i biòpics; del privat elevat al quadrat al públic; de la feina domèstica a les rebladores; d’un assassinat al país de tots els colors del verd, a roges entre reixes i a plagues; de sortir a pescar i a lligar; d’espigoladores i d’economia; de negres, blanques, brunes, grogues i de tots colors i de tots els continents; de mapes, músiques i algun violoncel; del més particular i ínfim a les més amples genealogies, als més encesos diàlegs entre lleones que no s’arredren. De la fantasia a la ciència-ficció passant per les polítiques i per les més crues realitats.

Aquests trenta anys ens han ensenyat a estimar tant el cine a escala 1/1 (que, per cert, ha triomfat), com les el.lipsis més acolorides i les més subtils poesies i transmutacions. Tants llibres, frec a frec, convertits en pel.lis; tants films com llibres oberts. Homenatja, a més, les cinèfiles i per a delícia de lingüistes fins i tot parla d’un inventat llenguatge secret (i no és el dels ventalls) i de tants altres secrets llenguatges de les dones.

A més a més de recordar —en certa manera reveure— tantes bones pel.lícules que hi desfilen, fa que recordi un munt d’enquadraments: amb qui vaig anar a veure aquella pel.lícula; a qui vaig guardar lloc en aquella altra; a aquesta hi vaig anar, orgullosa, amb una filla que aquell dia justament havia acabat la carrera; la calor que feia els junys tot just quan s’acabava el curs i s’albiraven les vacances (a l’octubre potser hi hauria bolets, però al juny tenies la certesa que hi havia cine). Tantes converses apassionades a la sortida; tants ulls meravellats després d’una sessió; el dia que la sala s’enfonsava de pura emoció, el dia que regalimava èxtasi; els escenaris de les diferents sales, les sessions a l’aire lliure. Vida i més vida. Cine.

Per això no cito noms ni títols, perquè la infinitat de films dels trenta anys de Mostra, a més d’haver conformat la meva educació sentimental, la meva manera d’entendre el cine, ha fet pòsit. El pla seqüència de trenta anys de Mostra s’ha sedimentat com un tot orgànic en diminutes, microscòpiques tesel.les (paraula estimada per les directores) fins a formar part del meu cos i de la manera de veure tant el cine com la vida. Tal com érem, tal com hem anat sent, tal com serem.

Les pàgines de l’índex de les pel.lícules citades, una part de l’ampli i generós catàleg de les programades al llarg de la trentena d’edicions, és un llibre de meravelles (a l’alçària de les fotos de les que han anat fent els guions de tantes Mostres, pura alegria i sentit de la responsabilitat, seny i sentiment). Ho inclou tot. Ens ensenya, ja des de bon principi, com les criatures neixen a les cols, la importància dels somnis, a escoltar els cants de les sirenes, a entendre que cada gota que cau i que cau i que cau i que cau —morosament, lentament, delicadament— no és una repetició sinó una gota diferent cada cop, cada cop única i particular, cadascuna val per si mateixa; el ritme de les dones. I tots els registres del cos, des de parpelles operades a cossos com troncs retorts, a la bellesa d’unes mans com sarments, a ventres fèrtils, a parts com celebracions, a dret al propi cos, a transcendir i a transgredir.

I que la llibertat potser és una llibreria, potser és una biblioteca, potser és la sagrada comunió d’una sala a les fosques i en silenci quan has decidit anar al cine, però sobretot, sobretot, són unes ancianes rodolant enriolades fent tombarelles rostos avall.

6 thoughts on “Sessió contínua. 30 anys mostrant

  1. El privat al quadrat. I per què no al cub? 😉
    Merci, Eulàlia, per regalar-nos aquesta referència. I brindem per les tombarelles!

    1. Per l’obediència deguda (altrament dita jeràrquica) de la gent de lletres respecte a les ciències. Tot i que les tombarelles rostos avall són nostres. Gràcies a tu!

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.