Violacions, avortaments i l’Església amb que topem

El Papa Francesco. Getty

Al final l’Eucaristia no ha arribat al riu i l’Església catòlica com a institució no nega explícitament la comunió al president dels EUA, Joe Biden, que té el costum de combregar religiosament cada diumenge quan fervorosament acudeix a missa. Tampoc no impedirà que combreguin d’altres polítiques i polítics com, per exemple, Nancy Pelosi, presidenta del Congrés estatunidenc.

En efecte, la Conferència Episcopal dels Estats Units, reunida a Baltimore el passat dimecres 17 de novembre, va aprovar per àmplia majoria (222 vots a favor, 8 en contra i 3 abstencions) un text general sobre el significat de la comunió titulat El misteri de l’Eucaristia a la vida de Jesucrist. Es tracta d’un document que a parer de molts capellans i bisbes podria usar-se com a justificació teològica per negar la comunió a Biden (ja li va ser negada en una missa el 2019), atès que tàcitament justifica els bisbes que individualment ho facin, però el document no arriba a negar explícitament el sagrament a membres de la classe política que com ell donen suport al dret a un dret humà bàsic com és l’avortament.

El Vaticà ja va frenar el maig passat l’intent dels bisbes nord-americans d’excomunicar el president Joe Biden perquè dona suport a l’avortament. El papa va ratificar la màniga ampla cap a Biden en la cordial trobada que tots dos van tenir al Vaticà el 29 d’octubre passat quan estava sota l’amenaça dels bisbes nord-americans de negar-li la comunió.

Tot molt versallesc, elegant i ple de cavallerositat i de camaraderia masculina. Una pena que aquestes dues últimes virtuts tan virils no li hagin servit al papa per apiadar-se ple de compassió de la nena d’onze anys repetidament violada i prenyada pel seu aviastre a qui la fonamentalista església catòlica, també durant el passat més d’octubre, ha adoctrinat i encalçat perquè no avorti. Segons l’ONU, l’embaràs d’una nena li posa en risc no tan sols vida, salut i projecte de vida, sinó que també atenta contra la salut mental i emocional, l’autonomia corporal, i encoratja i reforça les desigualtats, el cicle de la pobresa i la discriminació.

Segons dades de la Casa de la Mujer de Bolívia, el 2020 hi va haver 39.999 embarassos de menors de 18 anys, és a dir, 104 nenes es van quedar embarassades cada dia a Bolívia, de les quals sis són menors de 13 anys. Es dona la circumstància que a Bolívia és legal l’avortament quan l’embaràs és fruit d’una violació, d’un incest, o si la vida de la mare està en perill.

No com a Hondures on l’avortament està prohibit (i la prohibició blindada amb acarnissament pel Congrés Nacional el gener del 2021) sota qualsevol circumstància incloses la violació, l’incest, la malformació greu del fetus o en cas que la vida de l’embarassada estigui en perill, per molt que ho estigui. Segons les Nacions Unides, Hondures té una de les taxes més alta d’embarassos adolescents de l’Amèrica Llatina, en un de cada quatre parts la mare té menys de 19 anys.

L’església de Bolívia va seguir la doctrina de Francesc fil per randa; un papa campió de totes les causes del món que no depenen d’ell —«a tothom dona consell que no té per a ell»—, però incapaç d’actuar en les malvestats que pel càrrec que ocupa n’és el màxim responsable. Per citar-ne tres.

La subordinació de les dones a la institució eclesiàstica. Les dones que nomena són només per a càrrecs de gestió; una mica més especialitzades i considerades que les monges que van refregar l’altar de la Sagrada Família durant la missa que va oficiar Benet XVI per consagrar la basílica, però poca cosa més.

La pederàstia caníbal i generalitzada dels seus subordinats. Francesc no ha acceptat diverses dimissions de bisbes i dirigents involucrats. Per exemple, el març del 2019 va rebutjar la dimissió del cardenal Philippe Barbarin, condemnat a França per encobrir abusos sexuals a menors d’un sacerdot de la seva diòcesi de Lió; o últimament, el maig del 2021, la de Reinhard Marx, arquebisbe de Munic i Freising, després del demolidor informe sobre els abusos a menors i els encobriments durant el període 1975-2018 per part de capellans de l’arxidiòcesi de Colònia; per contra, sí que ha acceptat fa pocs dies la dimissió de Michel Aupetit, arquebisbe de París, però és que aquest sí que havia comès un pecat greu: embolicar-se amb una dona.

La violència, inclosa la violació, contra les monges per part dels seus superiors. L’únic cas en què els papes han considerat justificat l’ús de la pastilla anticonceptiva ha estat en missions on les monges eren susceptibles de ser violades, ¡i ho són!, per missioners. Tres pecats mortals, doncs.

A veure què passarà amb la llei de l’avortament a Espanya (i amb la dels EUA, per cert) ara que està a les urpes d’un Tribunal Constitucional que acaba d’incorporar dos personatges amb les mans més brutes que el sutge i militants contra els drets de les dones i la democràcia en general. Justament a les grapes d’un d’ells —que si no és un delinqüent segurament és perquè no se l’ha jutjat— s’ha posat la ponència sobre el recurs del PP contra la llei de l’avortament.

6 thoughts on “Violacions, avortaments i l’Església amb que topem

  1. Ja estic patint el que passarà aquí als EUA quan el Tribunal Superior deroga la llei del avortament, just abans de decidir que el matrimoni entre dues persones del mateix sexe tampoc pot ser. Les èpoques fosques tornen de debò. Ai de la gent jove…

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.