‘Annette’ i les crítiques

Si piquen annette a Google, una de les opcions que apareixen és annette criticas (sí, així, en castellà, ¡ai, lassa de mi!). Si la cliquen, es desplegaran tot de referències d’unes crítiques ditiràmbiques i altament elogioses. Ja en els títols se’n destaca, per exemple, que és una òpera mestra del cinema, una operística genialitat.

Abans de llegir-les, vaig anar a veure el musical Annette (França, 2021), l’òpera-roc de Léos Carax. Me n’hi vaig anar, d’una banda amb certes expectatives, però de l’altra, amb una mica d’aprensió producte d’experiències prèvies amb el seu cine.

Ull, que venen línies aixafaguitarres si és que no s’ha vist la pel.lícula.

La història explica la relació entre dues celebritats: una cantant d’òpera i un còmic un pèl brutal. La cantant mor cada nit al final de la funció com és habitual en aquest gènere ja sigui per tuberculosi, suïcidi induït, assassinat, consumpció, etc., cosa que anuncia i desdramatitza el desenllaç del film (i ens hi prepara) i que, ja més en general, presenta agudament l’òpera com a reservori de maltractaments i assassinats de dones; l’autor aprofita l’òpera, doncs, en tots dos sentits.

La història és simple: amor desenfrenat i tèrbol, naixement d’una curiosa criatura, gelosia i d’altres turbulències, fi de l’amor, etc. i reemergència del protagonista com a maltractador (és denunciat per sis dones). El protagonista assassina la cantant. Seqüències més tard, assassinarà també el pianista que l’acompanyava.

La història se centra en el maltractador en sèrie i assassí múltiple. La víctima, com se les sol tractar, víctima és i allà es queda, si no fos perquè, la molt mala peça, un cop morta i fantasmagòrica se les apanya per turmentar moderadament el maltractador en sèrie i assassí múltiple.

La història al final presenta un maltractador en sèrie i assassí múltiple menjat pels seus fantasmes i sobretot per la presó que es permet (equànime) defensar l’assassinada davant la filla, quan la nena la crítica. Filla que l’acusa d’explotació infantil, abús criminal que ha tingut lloc exclusivament per part del pare quan ja havia assassinat la mare.

Com veuen, una crítica, la meva, molt i molt pedestre, maldestra i (volgudament, per compensar tanta absència) repetitiva. No hi parlo de la profunditat i l’estridència del film, de la irregular i potent música, dels jocs de mirall, de les servituds de la creació, dels trompe-l’oeil de l’amor, de la ficció dins la ficció, de dues actuacions portentoses, etc. Si ho volen, ho podran llegir a les encesament afalagadores crítiques, a les sensibles, pudoroses, delicadíssimes i documentadescrítiques, per cert ben parcials, a què em referia més amunt.

Perquè Carax pot parlar del que més li plagui i com vulgui, això està clar, i sempre és lloable intentar aproximar-se a una qüestió tan dura com els maltractes. Sobta però que les crítiques es limitin a dir que té categoria d’obra d’art en estat pur, plena de gosadia, valentia i fosca bellesa. Parlin només de l’obsessió recurrent de l’autor per l’amor l’amor com a benedicció, l’amor com a maledicció (sic). En diguin tan sols que és terrible, pertorbadora i imprescindible; que parla de masculinitats ombrívoles; de personatge tòxic, de paternitat tòxica, màxim, màxim, de masculinitat tòxica (la pell molt fina). Una en descriu l’assassinat com un viatge marítim assotat per la gelosia i la pulsió de mort. Una altra coordina perillosament passió i maltractes.

Parlen de l’excentricitat de l’autor, del seu esperit d’enfant terrible trencador i innovador però no fan esment que, per exemple, el part l’assisteixen tres infermeres rialleres i un metge que sí que sap el que es fa. Com veuen, convencional, tòpic i fins i tot anacrònic. Venint de qui ve, una s’esperaria que l’haguessin ajudat a parir unes titelles, el cor d’un conjunt, un grup de fans o ves a saber què.

No he vist cap ni una crítica que usi el terme assassí, ni, per descomptat l’eufemisme tòxic, que ja s’ha vist, és usat en més d’unal’adequada, justa i descriptiva paraula maltractador.

2 thoughts on “‘Annette’ i les crítiques

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.