Balanç dels Jocs I. Sempre olímpiques

Domini Públic. Cinisca, guanyadora de la cursa de quadrigues en dues edicions olímpiques

Quan Pierre de Coubertin va decidir que les dones podien acudir als Jocs Olímpics com a espectadores (la pela és la pela), però no participar-hi com a protagonistes, ingènuament i a cop de bot podria pensar-se que va trencar la primera tradició i va mantenir la segona.

Quan Pierre de Coubertin va decidir, malgrat els mil.lennis transcorreguts, que les dones no podien participar als Jocs, va fer una cosa pitjor i molt més putrefacta: va trencar la tradició, perquè si bé és veritat que les dones no podien ser espectadores d’uns Jocs estrets i parcials, també ho és que a l’antiga Grècia les dones prenien part als Jocs. N’hi ha una llarga i bella tradició. Coubertin, per tant, en intentar eliminar-la, va trair la història.

Quan dic que les atletes hi participaven, no em refereixo a l’estrènua Ferenice (396 aC) de qui es narra que va aconseguir participar en una prova fent-se passar per un home. Va guanyar-la i quan uns espectadors que l’aclamaven li van estirar la túnica, es va descobrir que era una dona. Va ser indultada del seu «crim» (comportava pena de mort) però per evitar que es repetís l’oprobi d’una altra participació femenina, a partir d’aquell moment es va obligar els homes a participar-hi nus.

Tampoc no em refereixo a la princesa espartana Cinisca, guanyadora de la cursa de quadrigues de dues edicions olímpiques —la noranta-sisena edició (396 aC) i la noranta-setena (392 aC)— atès que n’era la propietària dels cavalls, convertint-se així en la vencedora de dues proves als Jocs de l’antiga Grècia.

Eulàlia Lledó. Mosaic de Piazza Armerina, segle vi aC (Sicília)

Estic parlant dels Jocs Hereus o Herees d’Olímpia. Els jocs que les esportistes celebraven en honor de la deessa Hera. Fa segles, doncs, que les atletes vencedores reben la merescuda i corresponent corona feta amb branquillons d’olivera (també rebien un tros de vedella oferta en sacrifici a Hera i algunes tenien estàtues on hi constava el seu nom al temple d’aquesta dea). Els Jocs Hereus es feien cada quatre anys i a la mateixa Olímpia; quina coincidència, ¿oi?

Coubertin, doncs, es va apuntar al perniciós i pervers carro de mutilar la història quan no s’acorda a com al pensament masclista li agradaria que hagués estat i es va adscriure a l’abjecta tradició de presentar qualsevol assoliment femení com acabat d’inventar i orfe de tradició. Perquè sempre hàgim de partir de zero; perquè sempre sísifes hàgim de tornar a començar. Com si no tinguessin ancestres fundadores a cada àmbit, ens volen fer creure que no hi havia hagut, posem per cas, escriptores, viatgeres o astronautes des del primer moment. Aquella mirada miop que només veu homes, que només percep i valora el que ells fan. És difícil trobar un exemple més clar d’androcentrisme.

Coubertin té bona premsa. Si a Google tecleges «Pierre de Coubertin citas», als cinc primers links no hi consta cap frase misògina de les moltes que va dir.

L’esport femení no és pràctic, ni interessant, ni estètic, a més d’incorrecte.

Suposo que Coubertin, tan interessat en l’estètica, s’embadaliria i trobaria la mar de justa la multa que han imposat a les jugadores de l’equip de Noruega de handbol platja perquè es van rebel.lar contra el biquini obligatori (mostrant que no és veritat que els agradi, que ja els va bé…) i van sortir a jugar amb uns culots molt més còmodes i sobretot al seu gust. O es moriria de gust amb un titular com el de la sèrie «Ellas son las atletas más atractivas de los Juegos Olímpicos de Tokio» d’El Mañana de Mèxic. Segurament s’escagarrinaria si veiés els cossos potents no ja de les llançadores de disc o de les aixecadores de pes, sinó simplement de les nadadores.

Les dones només tenen una tasca en l’esport: coronar als campions amb garlandes.

Suposo que com que pensava (amb gran visió de futur) que les dones en l’esport estan per cobrir de flors els vencedors, li entusiasmarien tots els titulars irracionals i que contravenen el manual d’estil de qualsevol diari que s’entesten a invisibilitzar les protagonistes i glorificar i coronar de garlandes els comparses, com per exemple, «La admiradora de Nadal que ha destronado a Ledecky en los 440 libres» de La Razón, un títol llarg però on no hi ha cabut l’autèntica gran protagonista, Ariarne Titmus. Coubertin ens va expulsar dels Jocs; els diaris, dels titulars.

L’esport ha de desenvolupar les qualitats virils i cavalleresques.

Com que Coubertin advocava per desenvolupar les qualitats baronívoles (¡quina por!), li encantaria veure qui ha considerat el diari Marca que ha de ser el terme principal de la comparació d’aquest titular: «Diana Taurasi, la Jordan femenina, espera a España en la final de Tokio: ‘Sería muy lindo’». Taurasi: quatre ors olímpics i tres mundials; Michael Jordan, dos ors olímpics. Qüestions de gran envergadura. Molta teca; potser més endavant hi dedico un article.

De moment acabaré parlant de la traductora i esportista (rem, natació, hockei) francesa Alice Milliat (Nantes, 1884-1957). Pionera de l’esport femení, partidària del vot femení, cofundadora de la Federació Francesa Esportiva Femenina el 1917, la seva pressió a favor de les atletes va obligar a incloure-les als Jocs Olímpics (malgrat la resistència de Coubertin que la considerava un corcó); també va pressionar perquè hi hagués representacions femenines en un ampli ventall d’esports.

Com que de vegades hi ha una certa justícia poètica, el passat 8 de març, a la Casa de l’Esport de França, seu del Comitè Olímpic francès, es va inaugurar una estàtua en honor de l’estrènua Milliat. L’obra està situada al vestíbul de l’edifici i comparteix espai amb una estàtua de Coubertin a la peanya de la qual simplement s’hauria d’inscriure que va ser el fundador dels Jocs Olímpics moderns masculins. Dels Jocs Olímpics moderns, definitivament no ho va ser.

14 thoughts on “Balanç dels Jocs I. Sempre olímpiques

  1. Moltes gràcies per la informació de les Herees a la Grècia clàssica… Sobre la presència dels homes despullats, jo havia llegit no sé on que era per distingir els circumcidats, però no sé per quina raó… M’ ha sortit un comentari molt “clàssic”…

  2. Gràcies Eulàlia, per recordar-nos tantes dones amagades. Inclourem Cinisca https://ca.wikipedia.org/wiki/Cinisca i Alice Milliat https://ca.wikipedia.org/wiki/Alice_Milliat, dins de la a categoria de dones esportistes, a veure quantes mil·lessimes de segons aconseguim que s’hi mantinguin, abans que revertors emfurismats ens les llencin a la categoria invisibilitzadora del masculí genèric.
    Ja posades a fer també crearem la biografia de Ferenice.

  3. Moltes gràcies, Eulàlia per aquesta lliçó magistral i amena. I a tu, Mercè, per donar-nos una visió més “clàssica”.

  4. Un gran article; bona i poc coneguda informació amb l’orientació habitual de defensa de la meitat de la humanitat que, gairebé sempre, és oblidada

    Gràcies.

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.