Els indults. Alegria i plors

L’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, sortint de la presó. EFE

La disputa dels indults té moltes cares. N’escullo dues. D’una banda, la sortida el passat dia 23 de les preses (poc publicitada) i dels presos (més reproduïda) de les respectives presons amb uns indults condicionals, reversibles, revisables i parcials, una mena de llibertat condicional que no els treu ni un dia de la pena d’inhabilitació, cosa que fa que els presos que es dedicaven a la política institucional (les preses ja van dir fa temps que es dedicarien a d’altres tipus de política) no s’hi puguin continuar dedicant. Malgrat tot, va ser un goig, gairebé més de tres anys i mig després (dia rere dia), veure preses i presos fora d’unes presons on no haurien d’haver entrat mai. L’alegria fa sobrera la pregunta: «¿de què serviran els indults?». Ja han fet el fet: la llibertat de preses i presos mentre esperen que el Tribunal Europeu de Drets Humans (o Tribunal d’Estrasburg) imparteixi justícia. I a més a més, els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez s’han vist el dia 29.

De l’altra, els plors del president de la CEOE, de la patronal, Antonio Garamendi. El dia 17 la periodista Gemma Nierga en una entrevista a la ràdio li va preguntar què li semblaven els indults i tímidament i molt ponderat i circumspecte Garamendi va dir que si eren a fi de bé, doncs que benvinguts.

Els insults, sevícies i vexacions que ha sofert per part dels inconstitucionalistes antiindults han estat de campionat, fins al punt que un dirigent empresarial que segur que n’ha vist de tots colors i deu tenir la pell de gripau, al cap d’uns dies, el 23, quan, en començar l’Assemblea general de la CEOE, les persones que hi assistien li van dedicar un sentit i llarg aplaudiment de suport, va arrencar a plorar, tal era la pressió que ha patit. De passada, es va poder comprovar que, afortunadament, els bascos també ploren. Un espontani que deu pensar que hi ha homes, superhomes i bascos, li va retreure el digníssim i oportú plor.

Per si amb la sentència del Suprem, o amb la resta de processos i sentències contra independentistes, o amb la prevaricació d’un Tribunal de Cuentas que és com l’encarnació de l’esperit del Valle de los Caídos i que només passa comptes a segons qui, no al PP ni a Vox no n’hi havia prou, l’ofensiva contra Garamendi mostra amb qui et jugues els quartos si ets independentista o no unionista, fins on poden arribar els mitjans de comunicació i els partits de dreta, extrema dreta i ultres, així com institucions afins. Inés Arrimada a qui convindria saber que s’ha de venir humiliada de casa, que parla sovint dels insults que rep la gent no independentista a Catalunya (en efecte, hi ha una minoria independentista insultadora), ha perdut l’ocasió de ser equànime.

Més perdut està el presumpte president del PP, Pablo Casado. La concentració de la plaça Colón de Madrid va fer figa, la recollida de signatures contra els indults ha estat un fracàs; llença verí contra els seus còmplices habituals: capellans i patronal. Enfurismat i un punt histèric Casado ha reivindicat el Congrés com l’únic òrgan legitimat per pronunciar-se sobre els indults, atès que són diputades i senadors qui representen la sobirania nacional, i ha afirmat que la resta d’estaments i la societat no han d’obrir boca pel que fa als indults, que no hi han d’interferir. ¿Com és, doncs, que recull firmes contra els indults?, ¿com és que s’adhereix a manifestacions en contra, si opina que tota aquesta gent no hi té res a dir?

Tan perdut i ofuscat està que el dia 16, el PP va presentar una moció perquè el Congrés rebutgés els indults. El resultat és ben sabut. Després de la votació, la decisió d’indultar ja no és només cosa del govern sinó que l’avala el poble espanyol representat per una majoria absoluta de 190 vots a favor. Un cop votats, els indults van deixar de ser simples expedients administratius per convertir-se en un acte parlamentari. La votació proposada per Casado els justifica encara més; legals i legítims ja ho eren.

Per no parlar dels revessos que el PP i la cúpula judicial que ve a ser el mateix—, n’acumulen provinents de tots els països d’Europa sense excepció on s’ha hagut de dirimir alguna petició de la justícia espanyola i als quals se sumen els informes de Nacions Unides, d’Amnistia Internacional o del Departament d’Estat nord-americà.

L’últim i més fort mastegot és el del Consell d’Europa. Un dictamen que va recollir 70 vots a favor, 28 vots en contra i 12 abstencions recomana alliberar preses i presos, retirar les euroordres, abstenir-se d’exigir que renunciïn a les seves idees polítiques, reformar els delictes de rebel.lió i sedició al Codi Penal espanyol, deixar de perseguir el funcionariat per organitzar el referèndum. Respecte a l’encalçament del Tribunal de Comptes, recorda que la malversació només es pot penar si consten pèrdues reals i quantificables a l’erari públic, i no, per exemple, per l’ús de locals.

Tot augura que Europa algun dia farà justícia. Per citar l’últim cas, l’exdirigent de l’esquerra abertzale Tasio Erkizia ha hagut d’esperar 13 anys perquè el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnés la justícia espanyola. La llàstima és que sigui tan tard (i mentrestant la gent patint) i que les jutgesses i jutges culpables d’aquests atemptats contra els drets humans en surtin indemnes, o el que és pitjor, es premiï amb ascensos a qui Europa ha posat en evidència o ha sancionat.

10 thoughts on “Els indults. Alegria i plors

  1. Ben explicat tot el “recorregut”… al final hauries pogut posat allò de “continuarà”…

  2. excel.lent article, i el que seguim demanant es la amnistia i el dret a decidir mitjancant un referendum, ho aconsaguirem

  3. Sí, molt bo tot el que dius, però amb els indults no en tenim prou.
    S’ha de lluitar per poder arribar a que es concedeixi la AMNISTIA, ja que n’hi han molts encara penden de judici i els exiliats igualment.
    Espsrem que a la llarga ho conseguirem!!!
    Bon estiu!!!

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.