Traïcions, mentides i menyspreus

Morsa. Images via Getty Images

Arran d’un article relatiu a un documental sobre Pasqual Maragall, vaig comprovar astorada que a la Wiquipèdia no hi apareixen ses germanes; també se n’elimina la mare. Seguint el fil, vaig veure que a la del seu pare, Jordi Maragall i Noble, les filles tampoc hi compareixen.

En la versió castellana, a Pasqual Maragall també se li elimina la mare. Així s’escriu i s’esborra la història.

Història que no escriuen ni esborren les noves tecnologies o Internet, sinó les persones que les manegen o les maneguen; com tampoc no es poden atribuir a problemes tècnics sinó ideològics i humans (potser més aviat, masculins) els disbarats i desficacis que fan dir i fer a Google, a Microsoft i companyia.

L’esborrament de les dones es troba a moltes més entrades. L’escriptora Penelope Fitzgerald (1916-2000), per exemple i no és pas l’única, només té pare: «Família. Pare. Edmund Valpy Knox». Les wikipèdies proporcionen altres sorpreses. La poeta Wisława Szymborska (1923-2012) té cònjuge i parella: «Cònjuge Adam Włodek (1948-1954) / Parella Kornel Filipowicz (1967-1990)»; potser la poeta, a més de ser Nobel, era una monògama successiva. Que tant l’entrada catalana com la castellana siguin calcades remet al sa i venerable costum de la còpia. Sempre, és clar, que se’n comprovin les dades i es millorin.

Tots aquests casos són atribuïbles segurament a la deixadesa i a un esperit certament baliga-balaga.

També segurament més a la generalitzada mirada androcèntrica sobre el món i sobre les dones i els homes, que ho impregna gairebé tot, que no pas a la mala fe.

En canvi, per fer la Viquipèdia s’han pres decisions —per tant, hi ha voluntarietat— que sí que són producte de la mala fe i del masclisme més ranci. N’hi ha recollits un munt d’exemples, així com la possibilitat de firmar exigint que aquest oprobi es corregeixi; es pot fer en catalàen castellà, en anglès, en francès i en italià.

La més greu consisteix a categoritzar les dones sota l’etiqueta —més aviat el jou o la bota— ‘masculí plural’. Per exemple i sense anar més lluny, si es busca al final de l’article les categories en què s’ha classificat Penelope Fitzgerald, hi trobem:

Categories: Escriptors anglesos | Persones de Lincoln (Anglaterra) | Alumnes del Somerville College (Oxford) | Guanyadors del Premi Booker | Morts a Londres |

Si fem el mateix amb Wisława Szymborska, veurem que són les següents.

Categories: Escriptors polonesos en polonès | Premis Nobel de Literatura | Traductors polonesos | Escriptors polonesos del segle XX | Escriptors polonesos del segle XXI | Alumnes de la Universitat Jagellònica | Receptors de l’orde Polònia Restituta | Morts a Cracòvia |

La Viquipèdia s’excusa i justifica aquest, diguem-ne, criteri dient que s’aixopluga en les normes de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, atès que totes dues usen el masculí genèric per descriure homes i dones. Hauria d’observar atentament, per exemple, com s’estructura el DIEC i veure si això és cert. D’altra banda, no és equiparable el que fan les institucions de la llengua i una classificació ontològica per categories.

Criteri, a més, que trenca sense cap escrúpol quan es tracta de categoritzar, per exemple, ves per on, llevadores o concubines. És a dir, quan és impossible no pensar en les dones, no percebre-les.

Així, Ramona Via i Pros (1922-1992) té aquestes categories:

Categories: Escriptors de l’Alt Penedès contemporanis en català | Escriptors vilafranquins | Llevadores |

O sigui «escriptora», no; però «llevadora», sí.

És trist, injust i confusionista veure que a la inventora de la infermeria, Florence Nightingale (1820-1910),se la categoritza com a «infermer». Que a més se la inquibeixi, entre d’altres categories, en les de «Feministes anglesos | Infermers britànics | Renovadors de la societat | Sants de l’anglicanisme | Teòlegs del segle XIX» és grotesc, groller i francament ridícul.

A l’emperadriu vídua Cixi (1835-1908), coneguda oficialment un cop morta com a emperadriu Xiaoqin Xian, una figura potent i carismàtica que va regnar de facto com a sobirana, se la categoritza així:

Categories: Xinesos | Concubines | Pequinesos | Morts a Pequín |

Si tant adoren instituts i acadèmies, sàpiguen que al diccionari normatiu existeixen les entrades llevador2 llevadora i concubí concubina. O totes mores, o totes cristianes.

Sàpiguen també que a d’altres wikis fan servir sense cap problema les categories femenines. Entre les més rellevants i properes, ho fan l’anglesa, l’alemanya, la castellana, l’euskera, l’asturiana, la francesa i la portuguesa.

Oblidar-se, no tenir en compte les dones —és a dir, menystenir-les— acostuma a tenir molt males conseqüències. ¿Els trombes de la vacuna d’AstraZeneca afecten més a les dones que als homes?, ¿moren més dones per culpa seva? ¿S’està estudiant? Si fos així, ¿s’atrevirien a no administrar-la a les dones?

12 thoughts on “Traïcions, mentides i menyspreus

  1. Article necessari, important… visió escandalosa i injusta, la de la Viquipèdia… em consta que hi ha companyes que hi estan a sobre i cal fer molta pressió i “soroll” perquè es bellugui alguna cosa… ja he escampat l’article… i gràcies com sempre

  2. Gràcies per fer-nos adonar del que està passant. També n’he fet difusió. Com sempre, cal seguir picant pedra!!

  3. Gràcies Eulàlia per parlar-ne. Les discussions internes que s’estan duent a terme en aquest moments dins de la Viquipèdia catalana són rocambolesques i l’únic que pretenen és buscar excuses per no crear categories femenines al mateix nivell que hi ha en categoria masculina. Busquen maneres de com la ‘prohibició’ de les creació de categories de dones es pot disfressar per fer veure que s’arriba a un consens.

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.