Violències masclistes. El nom i la cosa

[Aquest article es va publicar a la revista Llengua Nacional, 114, el 1r trimestre del 2021, p. 29-31]

Hi ha un solvent film titulat On the Basis of Sex (EUA, 2018), dirigit per Mimi Leder, sobre Ruth Bader Ginsburg (1933-2020), notòria jutgessa del Tribunal Suprem del EUA (també n’hi ha un documental, RBG (EUA, 2018), de les directores Betsy West i Julie Cohen).

Noteu la paraula sex del títol perquè quan el van traduir al castellà, van trasmudar sex en género: Una cuestión de género i van descartar-ne la paraula sexe que és la que sembla que li correspondria. La lliure traducció es practica en d’altres moments; per exemple, quan tradueixen una assignatura que Ginsburg imparteix, Sex Discrimination and the Law com a Discriminació de Gènere i Llei. El món a l’inrevés: habitualment s’argüeix que en anglès s’usa gender i no sex, i que, per tant, l’anglès tradueix la paraula sexe, freqüent en les llengües romàniques, per gender. [Posteriorment a l’escriptura d’aquest article, el film ha estat subtitulat en català i han traduït el títol així: Per raó de sexe; és a dir, hi han respectat la paraula sexe.]

Però l’ús del mot sex al film no ha d’estranyar; recordem amb quina paraula acaba la dinovena esmena (1920) de la Constitució dels EUA: «The right of citizens of the United States to vote shall not be denied or abridged by the United States or by any State on account of sex»; és a dir, «…per raó de sexe». No és ben bé cert, doncs, que el nostre sexe sigui el seu gender, que és l’argument que habitualment es fa servir quan es parla de la proliferació de la paraula gènere per substituir paraules específiques i ajustades a diferents contextos. És evident que en les enquestes no et pregunten de quin gènere ets sinó de quin sexe. Una altra cosa és que a l’enquesta li falti una o més caselles per cobrir diverses possibilitats.

El títol d’On the Basis of Sex és un sintagma extret literalment de l’escrit de Ginsburg per defensar una de les múltiples causes que va dur als tribunals, en la qual es basa la pel·lícula. El moment crucial pel que fa a la qüestió que ens ocupa, és quan, tot d’una, la secretària que passa en net l’al·legat fa notar a la jutgessa que a cada pàgina hi ha escrita no sé quantes vegades la paraula sex, paraula una mica forta i malsonant, tabú, vaja, atès que remet a hormones desfermades i a magrejades al seient de darrere d’un cotxe, i que potser seria millor canviar-la; s’entén que per no incomodar el tribunal i perquè se la prenguin seriosament. Així ho van fer, i l’escollida va ser gender. Literalment, un eufemisme.

Habitualment s’argumenta que la paraula gènere pel que fa a les expressions estudis de gènere, perspectiva de gènere, etc., és un calc de l’anglès, i en part és així; però és que, a més, eviten —al món acadèmic, a l’àmbit polític, etc.— una altra paraula forta i «malsonant» com seria, per a aquests dos casos, feminista (estudis feministes, perspectiva feminista). Una eufemística substitució semblant a la de gender per sex, com en l’al·legat de la jutgessa Ginsburg. Una tàctica, doncs, per usar una llengua neutra (ni carn ni peix) que passi desapercebuda i que no molesti ningú. D’altra banda, que la paraula feminisme i derivades facin mal a les orelles de segons qui, n’explica la vigència i l’extrema necessitat.

A això se li ha de sumar el complex d’inferioritat i el generalitzat embadaliment panoli cap a tots els termes provinents de l’anglès, encara que no calguin, encara que bandegin paraules genuïnes. Dos exemples en podrien ser fake o password; o que una expressió com sense sucre se substitueixi per una de menys econòmica com lliure de sucre.

Aquest és el context ampli en què s’emmarca la discussió sobre la bondat o la maldat de la paraula gènere, que té repercussions òbvies en la denominació de la violència perpetrada per homes contra dones a causa del seu sexe; és a dir, per culpa del masclisme o la misogínia.

Sovint es data la polèmica (pel que fa al castellà) cap al 2003-2004, arran de la Llei orgànica 1/2004, del 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere però, en realitat, arrenca força abans.

El 1995 es va celebrar la Conferència de Pequín, i va ser llavors (tot i que feia almenys tres anys que la denominació s’estava pastant) quan es va començar a popularitzar entre moltes feministes la paraula gènere, atès que va ser el terme pactat per compartir a escala mundial una denominació que identifiqués la diferent posició de dones i d’homes, històricament i avui, així com les diferents situacions i possibilitats que se’n deriven.

A partir d’aquell moment es detecta la paraula a molts documents diferents —per exemple, el 1997 al número 30 de la revista Archipiélago i, fins i tot abans, el 1993 en un document de l’Equador (RAE, CREA)—; però és arran d’un article de Cristina Alberdi del 18 de febrer del 1999 a El País que es desferma la tempesta. El firmaven també Carmen Romero, Micaela Navarro, Esther Peña, Florentina Alarcón, Ana María Pérez del Campo, Ana María Ruiz-Tagle i Carmen Olmedo. Es titulava «La violencia del [sic] género». L’expressió violencia de género s’hi repetia onze cops.

Aquest article en va desencadenar dos de l’aleshores defensor del lector [sic] d’El País, Camilo Valdecantos, publicats durant el mes següent. A Valdecantos li sembla que el sintagma «chirría en español». D’altres personatges van opinar sobre la qüestió. Vicente Molina Foix troba que és d’una «literalidad sin duda anómala y chirriante» i d’una «fealdad intrínseca», una crítica que ja es veu que no és gaire científica. Álex Grijelmo creu que és una «pésima traducción del inglés: meliflua y blandurria además»; proposa violencia machista i formes similars, i fa esment, no sense raó, del complex d’inferioritat davant l’anglès —tot i que Alberdi va explicar les raons de l’opció de traduir un terme que substituïa formes genuïnes—. S’hi van afegir un munt de veus, per exemple, Fernando Lázaro Carreter.

De fet, just després de la conferència de Pequín, el llibre d’estil de l’Agència EFE va distribuir una nota a totes les seves redaccions per comminar que en les notícies de l’Agència «debe evitarse a toda costa esta imposición artificial».

Quan has d’utilitzar una expressió de l’estil «a toda costa», estàs reconeixent que ja has perdut la partida, i, així, no hem vist més que florir la paraula género, tant en l’expressió violencia de género com en altres d’emparentades; només cal recordar la quantitat d’universitats que a l’Estat tenen allò que s’ha convingut a denominar estudis de gènere, tant en català com en altres llengües peninsulars.

Les veus contràries al terme addueixen que gènere és una paraula lligada a la gramàtica, la literatura i poca cosa més. No és pas veritat; només cal recordar que el gènere humà és la humanitat o que el DIEC defineix així les dues primeres entrades del mot:

Gènere.
11 m. Grup natural d’éssers que s’assemblen per certs caràcters essencials.
1 2 el gènere humà Els éssers humans considerats col·lectivament.

O les pàgines que hi va dedicar Victòria Sau en el seu Diccionario ideológico feminista, I (Barcelona: Icaria, 1990).

Si no fos perquè és la reacció habitual, podria sobtar la irritació i el rebuig que va provocar el poc, en realitat, provocador sintagma violencia de género. El mal to i pèssim humor de sempre —més propis del sentiment i la passió que del coneixement lingüístic i d’una ponderada reflexió intel·lectual— que mostren davant qualsevol innovació que vingui, o que els sembli que vingui, del feminisme o de les dones, per molt que després s’introdueixi en la llengua com un peix a l’aigua sense causar cap trastorn i al cap de poc temps sembla que sempre hagi existit; per citar-ne una d’antiga, la denominació ministra. Cosa que fa pensar que violencia de género prosperarà. Com sempre, qui ho decidirà seran les i els parlants.

De fet, tot i que el 19 de maig del 2004, la RAE va emetre l’Informe de la Real Academia Española sobre la expresión violencia de género, en què es manifestava en contra que l’expressió constés a la Llei, el juliol del 2019 va plantejar incloure el maleït sintagma al diccionari normatiu. Ja l’havien inclòs al Diccionario del español jurídico i al Diccionario panhispánico del español jurídico. El 2004, però, la Real Academia proposava bàsicament el sintagma violencia doméstica. Expressió eufemística que tendeix a minimitzar el crim i cloure’l a l’àmbit privat.

També plantegen inconvenients sintagmes com violència conjugal (perquè n’exclou un munt de casos) i violència intrafamiliar (que vol dir tota una altra cosa i no té en compte la violència perpetrada per homes contra dones a causa del seu sexe).

S’ha de dir que en català no hi ha hagut gaire polèmica, i la qüestió ha aixecat molta menys polseguera que en castellà. Tot i que s’utilitza violència de gènere, l’expressió que sembla que s’està consolidant és violència masclista. No hi puc estar més d’acord: soc poc partidària d’usar eufemismes o expressions neutres que amaguen la realitat.

En aquest sentit és exemplar, de cap a cap, el títol de la Llei que la detalla —pas imprescindible— i la combat: la Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista. L’article 3 dedicat a les definicions estableix:

Als efectes d’aquesta llei, s’entén per:

a) Violència masclista: la violència que s’exerceix contra les dones, com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, intimidacions o coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat.

2 thoughts on “Violències masclistes. El nom i la cosa

  1. Moltes gràcies per aquest article on s’explica moltes situacions fins que s’ha arribat a la Llei 5/2008 del 24 d’abril, on l’article 3 ho expresa ben bé.

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.