¡Pobres EUA!

MANDEL NGAN via Getty Images

Escric l’endemà de la votació a la presidència ianqui, és a dir, el 4 de novembre, atès que als EUA es vota abans, durant i després; per tant, no se sap encara, i ves a saber quan se sabrà, qui ha guanyat.

Donald Trump no ha perdut el temps i ja la mateixa nit del 3 de novembre (envoltat de banderes com una Isabel Díaz Ayuso qualsevol) ha afirmat taxativament que és el guanyador i ha reafirmat —fa quatre anys que ho repeteix, especialment i sense desmai durant la campanya— que hi ha hagut frau electoral i que anirà als tribunals. Afirmació si més no curiosa, si es té en compte que no hi ha hagut ningú, ni tan sols Joe Biden (que s’ha limitat a afirmar que les coses van bé), que s’hagi proclamat vencedor de la contesa. Únic escenari en què algú podria al.legar que la victòria és fraudulenta o espúria. Com si algú es queixés que no li han atorgat  un premi que encara no s’ha adjudicat.

Al seu entendre, s’ha de deixar comptabilitzar els vots als diferents estats en el moment que ell vagi guanyant i la resta, ¡au!, a la paperera; com les criatures que volen que s’acabi el partit quan el van guanyant. Seria molt esperar d’un tipeju com Trump que veiés que és la mateixa actitud, que es regeix pel mateix principi, o que s’adonés que en realitat el frau l’està perpetrant o propugnant ell i ningú més. Paradoxalment, atribuint-se la victòria, reconeix la derrota.

Ja han sortit tot de veus republicanes que veurien més «democràtic» que tots els vots quedessin completament i totalment comptats l’endemà del dia de les eleccions. No han amagat mai que, si cal fer trampa, la faran, perquè la finalitat és que es faci «justícia».

Lamenten que això ocorri en «la democràcia més antiga del món»; doncs, mira, no, d’entrada que en diguin «la democràcia masculina més antiga del món»

Mires a l’altra banda i veus que el Partit Demòcrata només ha estat capaç d’oposar a Trump un personatge com Biden (sobretot que no sigui una dona). Un candidat que tenia esglaiat el partit. Resaven perquè no se li acudís dir, si era, per exemple, a Milwaukee, que es trobava a Minneapolis; que no perdés el fil mentre parlava; que només n’esperava que no fiqués la pota gaire estrepitosament en qualsevol moment. Consideraven un èxit que no s’equivoqués, que passés desapercebut. Feia patir veure com als mítings es dirigia, obedient, cap a l’estrada, amb un trot desmenjat i vacil.lant; li devien dir que això feia dinàmic i jove. Fa només quatre anys van presentar una candidata preparadíssima i en plenes facultats físiques i mentals.

La premsa, els mitjans, dins l’enfilall de tòpics que amollen quan parlen d’aquestes votacions, de tant en tant lamenten que això ocorri en «la democràcia més antiga del món»; doncs, mira, no, d’entrada que en diguin «la democràcia masculina més antiga del món» i a partir d’aquí ja discutirem si ho és  o no, la primera d’aquesta mena.

10 thoughts on “¡Pobres EUA!

  1. Ai las, som la democràcia més desencaminada del món, això sí. Em demano què necessitarien els meus cociutadanes o cociutadans per deixar d’adorar a aquesta pocasolta, una plaga bubónica posem per cas? Aquí, a l’espera, capcot, la teva amiga Geraldine

  2. Els EUA no han de ser el que voldrien els no-americans, sinó el que ells mateixos escollin. I aleshores no seran pobres sinó rics per poder escollir. És clar que tots podem opinar però no crec que tenim cap dret a donar-los lliçons. Perquè valorem als candidats per el que diuen o per com es mouen? No hauríem de pensar més en el que han fet o poden fer?
    Tampoc entenc la referència a una suposada democràcia masculina. Això, no és buscar tres peus al gat?
    Humilment penso que abans de criticar per el que està passant als EUA, hauríem de treballar aquí, tots plegats, per resoldre els nostres propis problemes, que són molt més greus i propers, amb líders polítics, a dreta, centre i esquerra, a Espanya i a Catalunya, que no tenen cap sentit d’Estat, i que no avancen en els temes importants, econòmics, socials o de salut.

  3. Ben dit: la democràcia masculina més antiga del món.
    Ho hauríem de repetir, fer viral.
    Sempre l’encertes i et llegeixo amb molta curiositat. Què dirà ara l’Eulalia? I vaig aprenent.
    Gràcies,
    Ana Drets

  4. Sembla molt encertat el que dius de Biden. Sembla que els demòcrates s’han agafat a ell quan no era el mes adient per lluitar contra el Trump, però no van pensar a posar-hi una dona.
    I per tant és molt bona la frase quans dius que “…es la democràcia masculina més antiga del mon…”´

  5. Molt bé, Eulàlia, aquesta reflexió. Potser també per entendre l’ actitud d’ en Trump cal tenir present els centenars i centenars de judicis pendents que té i que poden materialitzar-se un cop es converteixi en expresident.

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.