Tants caps, tants barrets (o tants coronavirus)

NurPhoto via Getty Images

Dies de calma, benestar i tranquil.litat absoluta a Peníscola i no tan sols pel massatge als peus quan camines ran d’aigua o per la meravellosa textura de l’aigua del mar embolcallant i acaronant cos i esperit.

Justament passejant per la vora vam poder constatar que les persones o grups que marcaven la distància de seguretat a la sorra, malgrat que a les fotos dels diaris o als consells de les autoritats els assenyalen traçant un quadrat, preferien dibuixar una circumferència més o menys boteruda i col.locar-hi enmig para-sols i cadires, eventualment neveres.

Tot d’una, n’hi havia una dibuixada per una vella i un vell (m’agrada anomenar persones i coses pel seu nom) que es protegien amb sengles mascaretes al bell mig de la rodona. Era entendridora. El diàmetre del cercle era prou gran, permetia mantenir una distància generosa i adequadíssima amb l’exterior i, a més, per si no fos prou, a gairebé tot el solc de la circumferència, hi havien fet una estacada amb trossets de canyes que tenien una alçària d’un pam i mig a tres pams (hi havia algun tros sense: el material devia escassejar). Era inevitable somriure quan la veies.

L’endemà l’havien millorada substancialment i l’estacada combinava, orgullosa, les canyes amb pales i rasclets de plàstic multicolor, grocs, vermells, blaus, verds…, també clavats a la sorra, d’aquells amb què les criatures basteixen quimeres, fortaleses i castells a la vora de l’aigua, de vegades guarnits amb petxines, per resistir els embats de les ones i posar límits al mar.

Obrir bars i restaurants, però no les escoles; decidir que pots anar al cine sense perill però no prendre una cosa a la terrassa d’un bar… En fi.

Tot d’una se’m va glaçar el somriure: era la metàfora literal, perfecta, ben trobada, acolorida, de les mesures que els diferents governs i la humanitat en general està prenent per defensar-se del coronavirus. L’arbitrarietat, per part de l’autoritat, d’obrir bars i restaurants, però no les escoles, per exemple; decidir que pots anar al cine sense perill però no prendre una cosa a la terrassa d’un bar (o a l’inrevés) per part d’una particular. En fi.

Els països que ho han fet millor —penso en Nova Zelanda, Islàndia o Alemanya, per exemple, i en les respectives dirigents, Jacinda Ardern, Katrín Jakobsdóttir i Angela Merkel—, simplement han pintat amb més coherència i determinació el cercle, les circumferències, i ho han explicat tan honradament com han pogut partint de la base que la població és intel.ligent. 

En la pell de brau arnada, tronada i pollosa on visc, en aquesta pobra, bruta, molt trista i dissortada terra, els diferents governs discuteixen i es barallen per si les canyes de l’estacada han de mesurar trenta-tres o quaranta-vuit centímetres i mig, si han de ser més o menys altes, o més o menys espesses. Uns tribunals de justícia i una fiscalia que deixarien esborronat i estabornit Kafka dictaminen que canyes i pales, sí, però rasclets, no. O en tot cas, de pales de color groc ni parlar-ne; en tots cas, vermelles o verdes. I els rasclets, si no hi ha més remei, sempre, sempre blaus i de cap altre color. Em vaig començar a mirar el vell i la vella amb uns altres ulls.

Nota Bene

A la Comunitat Europea hi ha dinou ministres d’Economia. Si es té en compte que només una és  dona i els altres divuit són home, ja es veu que a tots divuit els ha afavorit la mar ser dona per assolir el càrrec. Són les dinou persones que fa uns dies —finalment i en consonància amb aquesta desproporció— van votar Paschal Donohoe, el mafiós ministre de Finances d’Irlanda (es dedica a dissenyar paradisos fiscals), com a president de l’Eurogrup. A Donohoe també el deu haver beneficiat d’allò més ser dona.

2 thoughts on “Tants caps, tants barrets (o tants coronavirus)

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.