Amb aquesta intel.ligència, estem ben apanyades

Hi, A.I. d’Isa Willinger (Alemanya, 2019)

¿Pues para qué os espantáis
de la culpa que tenéis?
Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.

«Hombres necios que acusáis». Sor Juana Inés de la Cruz

Hi, A.I. d’Isa Willinger és un documental esfereïdor sobre el futur de la intel.ligència artificial. Willinger l’articula amb lleugeres pinzellades d’algunes de les tasques que fan robots utilitàries (uso el femení perquè totes són femelles) com a recepcionistes, etc. i sobretot a partir de dos fils conductors: la robot Harmony i el robot Pepper. Auguro que, tal com van les coses i amb tant de sexe com els fan encarnar, quan en parlem, no hi haurà més remei que posar-hi una «la» o un «el» davant.

La robot Harmony és comprada per un texà i, per anar-se coneixent, se l’endú de vacances en caravana. La robot es caracteritza per un voluminós pitram, uns llavis botits i tirant a tumefactes, ulls de nina i rossa cabellera. Ara bé, potser el més notable i que no deixa dubtes sobre la intenció de qui la va idear i de qui la va comprar és que és paralítica; és a dir, està permanentment eixarrancada (una mica com si estigués encetada) perquè el propietari se la pugui follar a gust i còmodament; fins al punt que quan la vol al seu costat una nit en un romàntic foc de camp l’hi ha de portar a coll o amb cadira de rodes. S’ha renunciat a una capacitat robòtica preuada: desplaçar-se. Els talons d’agulla que lesionen els peus de les dones i en dificulten el caminar portats al paroxisme de l’últim extrem.

Mai sor Juana Inés de la Cruz no hauria pogut imaginar com serien de profètics i literals aquests dos versos:

Queredlas cual las hacéis
o hacedlas cual las buscáis.

Els versos són una radiografia de la distopia que la robot Harmony retrata. El nom és tota una declaració de principis; tot serà harmonia entre ella i son amo. Li pot extreure el cap del cos (com tants artistes han fet i fan en tantes escultures i pintures), li pot treure la perruca i disfrutar pentinant-l’hi. Vestir-la i despullar-la. Posar-li un plat de menjar davant (que no tocarà). Quan vulgui, la pot desconnectar o fer-la emmudir perquè la robot no l’aclapari amb la quantitat de dades sense ànima que recita de manera monòtona i uniforme a la que caça al vol una paraula clau. (En una nova versió, potser ja no li inclouran tantes dades inútils i del tot sobreres.)

D’altra banda, tenim el robot Pepper de la senyora Sakurai; un regal del seu fill perquè li faci companyia. Més que servei li donarà feina perquè el robot per problemes de llengua, de traducció o perquè és mig enze i un ximplet, no n’encerta ni una, i, a les seves velleses, la senyora Sakurai i eventualment sa germana (que només volen que algú els doni la mà) l’hauran d’educar com van fer amb fills i netes. Si fins i tot són elles les que li canten cançons per adelitar-lo. Curiosament, el robot, de qui no s’ha volgut amagar que és una màquina en acabats i detalls, és molt més humà que la robot Harmony. Potser perquè s’equivoca; potser simplement perquè li posen una camisa (i de tant en tant li canvien).

Sor Juana Inés de la Cruz no està sola. En un llibre recent d’expressiu títol, Frankissstein (2019), Jeanette Winterson explora el món robòtic n’havia parlat abans, per exemple a Planeta azul (2008) i tracta la qüestió de la sexualitat masculina de manera paorosa i ben crua i sarcàstica; un futur que les nines inflables ja van anunciar. Margaret Atwood també va tractar la pornografia a Por último, el corazón (2016).

Les autores hi denuncien que el masclisme està tenyint el futur de la «intel.ligència» artificial i com pot esdevenir un autèntic horror, una desgràcia i un perill. Amb sentit de l’humor però sense embuts, lúcidament, en fan una crítica descarnada i lapidària.

Un crític va qualificar d’ocurrències esbojarrades les robots sexuals que presenta Atwood a Por último, el corazón. En aquest moment la realitat va més enllà ja dels espants i dels deliris misògins imaginats per Atwood i Winterson en les seves antiutopies. Si no s’ho creu, que vagi a veure Hi, A.I.

6 thoughts on “Amb aquesta intel.ligència, estem ben apanyades

  1. Quina angúnia. El passat i el present sabem son masclistes. Però el futur… Cap esperança. Quina feinada!
    Gràcies.

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.