La perfecta casada

Aquest petit llibre, Mi vida con Max Beckmann, 1925-1950 (Trad. Virginia Maza. Madrid: La micro, 2018), és el manual de la perfecta casada. D’una dona abnegada i sacrificada fins a l’anul.lació i l’obnubilació. També de com la humanitat ha llençat i llença per l’aigüera el talent, les habilitats, el saber, la intel.ligència, l’art de les dones.

                    Retrat de Mathilde (von Kaulbach) Beckmann (1932-1934) per Max Beckmann

Mathilde (von Kaulbach) Beckmann (Ohlstadt, 1904-Jacksonville, 1986) explica en aquestes memòries els anys que va viure amb el seu marit, el conspicu pintor Max Beckmann (1884-1950); de vegades n’aprofita fragments dels diaris.

Ben aviat sabem que és filla de pintor i de famosa violinista frustrada, Frida (Schytte) von Scotta (1871-1948) va tocar, per exemple, a Moscou amb Richard Strauss. L’autora del dietari (violí) i les seves dues germanes, Hedda (violoncel) i Doris (viola), juntament amb la seva mare (violí) conformaven un quartet en tota regla, segons explica ella mateixa.

El 1925 li van oferir una plaça de soprano de coloratura a l’Òpera Estatal de Dresden, però just s’acabava d’enamorar de Max Beckmann i hi va renunciar, conscient que «no podía ser la esposa de Beckmann y cantante al mismo tiempo». Més esfereïdora és la reacció de sa mare quan li ho va dir: «Cuando llamé a mi madre para decirle que estaba prometida con Beckmann hubo un silencio…». Un silenci ple de paraules, doncs.

Les memòries són totalment fidels al títol i només relaten el tros de vida que va passar al costat del marit inclou malalties i pors— i la seva tasca com a intèrpret, traductora i acompanyant.

Alguns detalls en donen el to i la textura. Max volia que fes els esports que li agradaven a ell, tot i que a ella, no li plaïen.

Desde niña había montado a caballo, pero dejé de hacerlo después de casarme, porque a Max le daba miedo que pudiera hacerme daño y quería que siguiera estando intacta, que fuera «una persona de una pieza», como decía.

(¿És més perillós muntar a cavall que esquiar?)

En una ocasió esperaven a Amsterdam on havien fugitamb nervis i angoixa que arribessin els quadres d’ell des d’Alemanya. Però:

A Max le angustiaba tanto no saber si llegarían o no sus cuadros que prefirió no ir a recibirlos. Así que fui yo.

Justament va ser una dona, la senyora Ruppelt, la portera de la casa on vivien a Alemanya, qui es va enfrontar perillosament a la Gestapo i va fer possible l’enviament.

Potser, però, el detall més sagnant és quan explica per què no es va poder acomiadar de la seva germana Doris.

La segunda quincena de julio me escribieron unos amigos de mi hermana Doris para decirme que su estado había empeorado. […] Me pedían que fuera a verla. Cuántas emociones encontradas. […] ¿Cómo iba a dejarlo solo sabiendo cuánto le preocuparía mi ausencia? Además, me necesitaba porque seguía teniendo problemas con el idioma en las clases. Así pues, no le dije nada sobre la carta e intenté que no se diera cuenta de lo preocupada que estaba.

Línies en què ressonen paraules de l’escriptora i traductora Zenobia Camprubí i la dependència que en tenia el seu marit Juan Ramón Jiménez. Per descomptat, queda exculpat, va patir tant com ella, pobret:

A primera hora de la tarde del 23 de julio, el sacerdote del college vino a vernos con el telegrama que comunicaba la muerte de Doris. Max, tan afligido como yo, cuidó de mí con toda su delicadeza y cariño.

El llibre va més enllà d’aquesta vida «amb» i també de vegades a partir d’una anècdota: l’estretor d’una cuina; de vegades, de categories narra amb tremp, sentiment i coneixement de causa bona part dels transcendentals esdeveniments de l’època: la fugida d’Alemanya per culpa del nazisme, l’exili i els horrors de la guerra a Holanda. I ja a l’exili definitiu, la vida als EUA, especialment als campus, i el ric entramat cultural ple de relacions interessants.

Veure com reiteradament aprecia la intel.ligència de dones que va coneixent i saber que, malgrat tot, mai va deixar de tocar el violí, reconforta.

2 thoughts on “La perfecta casada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.