Agencia EFE. Núria de Gispert
La Generalitat de Catalunya ha concedit aquest any una Creu de Sant Jordi a l’expresidenta del Parlament, Núria de Gispert, a pesar de les diverses piulades insultants, xenòfobs (que no reproduirem) que ha anat fent contra la política de Cs, Inés Arrimadas.
Ha reincidit de Gispert a dir-li a Arrimadas que se n’anés a casa seva, a la seva terra. És difícil entendre on se situa, des d’on parla, quins drets s’atorga una persona per dir-li a una altra que no és a casa seva, que no és al seu país, que se’n vagi. Potser la clau sigui saber que de Gispert, més que independentista (que potser ho sigui), el que és segur és que és de dretes, molt de dretes, militava a la desapareguda UDC (curulla de gent de l’Opus Dei), formació que va governar anys i panys amb Convergència. Totes dues tenien una idea patrimonial de Catalunya, es pensaven que era «seva» i per això es veuen amb cor d’expulsar-ne gent. Quan CiU va ser relegada a l’oposició entre 2006-2010 pel govern d’Entesa —més conegut com a tripartit— va considerar que els havien entrat lladres a robar a casa.
Res a veure amb la realitat de Catalunya. Fa força anys, devia ser el 1995, a l’IES Narcís Monturiol de Barcelona (que aquest curs fa cinquanta gloriosos anys) es van detectar alguns brots contraris a la immigració, cosa especialment dolorosa en un centre escolar situat al Montbau, un barri sobretot obrer. La Comissió de Coeducació (i és que la Coeducació sempre s’arremanga i arriba on sigui) per abordar-ho va fer una senzilla enquesta i va preguntar a tot el personal de l’Institut (alumnat, docents, PAS) on havia nascut, d’on era la seva mare, d’on el seu pare, així com les respectives àvies i avis. Resultat: només una persona del centre i les sis persones corresponents havien nascut totes a Catalunya. Si alguna persona vol «puresa» va ben aviada, doncs. Catalunya és això.
Estem parlant d’un país que des del 2008 compta amb una Taula de Ciutadania i Immigració (anteriorment hi havia hagut un Consell Assessor de la Immigració), un òrgan de consulta i participació amb forta presència de la societat per a les polítiques de gestió de les migracions. ¿Quanta gent hi hauria a Catalunya sense la immigració? ¿Com seria aquest país? ¿Algú pot decidir que una altra persona no és a casa seva?
Agencia EFE. Inés Arrimadas
Avui no estem per fer cap concessio!!!!
Molt bó
Salut
Gràcies, maca