Extradicions, bombes i currículums

  Hervé Falciani. AFP/Getty Images

He deixat passar un temps per veure si finalment els mitjans de comunicació del nacionalisme espanyolista s’animaven a esgargamellar-se irats contra la segona (la primera va ser el 2012) resolució de l’Audiència Nacional que nega l’extradició a Suïssa de l’extreballador del banc HSBC, Hervé Falciani. ¡Però ca!, res de res. Aquesta intromissió, aquest lleig a la sobirania suïssa, ¡quina tremenda humiliació!, sembla que no els preocupa gaire.

Suposo que és producte de la doble mesura. Segons el CGPJ el forotogues és innocu i privat —s’hi insulti a qui s’hi insulti— sempre que no es critiquin les càrregues policials de l’1 d’Octubre; llavors la multa és de sis-cents euros. Sempre que pot l’aznarista Pablo Casado escup que sort que les polítiques i polítics independentistes empresonats són jutjats a Madrid/Espanya i no a Catalunya, perquè ves a saber què podria passar en cas contrari, afegeix esfereït. (No és l’únic que ho pensa: veus acreditades afirmen que el cas es va arrabassar al Tribunal de Justícia de Catalunya que n’era l’òrgan competent i no pas la imitació tenebrosa del TOP que és l’Audiència Nacional) Es malfien de tribunals aparentment descentralitzats (la síndrome Schleswig-Holstein, un tribunal de debò en una Alemanya realment federal i no centralista).

En justa congruència, Casado hauria de demanar que el cas del seu presumpte màster es jutgés a Europa i no al madrileny Suprem intervingut des de fa temps pel PP. ¿Potser no recorda, per només citar un cas, que Carlos Lesmes, actual president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, va ostentar entre el maig del 1996 i el del 2004 dues Direccions Generals durant el regnat de José María Aznar?

Hi ha més modalitats que la d’excusar un fet incontrovertible al preu que sigui, encara que el preu sigui semblar enze.

En manipular el poder judicial, ja des de les maniobres sobre el Tribunal Constitucional de Federico Trillo —cervell de l’heroica reconquesta de l’illa de Perejil un 18 de juliol—, el PP va mostrar un camí sinistre que ha estat imitat pels EUA de Donald Trump, per Polònia, per Hongria, per Turquia; pel millor de cada casa. Segurament aquests més que intents d’apropiar-se del poder judicial és l’amenaça més gran i global a la democràcia. Només cal recordar que les i els membres del Suprem ianqui són vitalicis.

Potser Casado ho diu obnubilat o intoxicat per l’ideari. D’altres ments hi han sucumbit. Tinc per intel.ligents la ministra i actual portaveu del govern, Isabel Celaá, o el ministre Josep Borrell. Doncs bé, Celaá ha arribat a dir que les quatre-centes bombes venudes a Aràbia Saudita són d’alta precisió i no s’equivocaran i mataran gent del Iemen (seria interessant saber de quina nacionalitat es pensa que és l’exèrcit d’aquell país). Borrell va parlar d’un armament de precisió guiat per làser que no ocasiona efectes col.laterals (llegiu «víctimes civils») perquè és d’una precisió extraordinària (recordem les caravanes de gent refugiada, o fins i tot casoris, a qui s’ha enviat per làser i amb gran precisió bombes sofisticadíssimes i letals perquè han estat confosos amb objectius militars). Explícitament, tant ella com ell defensen la guerra i la violència com a mètodes per resoldre conflictes; no parpellegen davant la mort de persones per molt que tinguin per ofici la guerra. Sí, gent indubtablement capacitada dient bajanades per justificar l’injustificable.

Hi ha més modalitats que la d’excusar un fet incontrovertible al preu que sigui, encara que el preu sigui semblar enze. Per exemple, justificar pintorescament una mentida atribuint-la a un error «etimològic» o encolomar-la a la persona que va facilitar-ne la informació. (Habitualment, ets tu mateixa qui fa arribar el teu currículum quan te’l demanen; és difícil imaginar que algú t’adjudicarà un màster o un postgrau si tu no els has posat a la llista.) No, Carina Mejías ni té un postgrau en Dret de Fundacions a la Universitat Internacional de Catalunya, ni té un màster en Dret Concursal a la Universitat de Vic, en realitat, es tracta de dos cursos de cinc i tres crèdits, respectivament.

Malgrat que la mare va fer saber al jutjat que la vida de les seves filles i la seva corria perill, un cop més no es va donar crèdit a una dona

I ara que ja fa un llarguíssim any. Ni Jordi Cuixart ni Jordi Sànchez són a la presó perquè alguns polítics i polítiques van decidir eludir l’acció de la justícia espanyola i podrien-ne seguir l’exemple, atès que quan els van empresonar no havien ni cridat a declarar aquest seguit de polítiques i polítics.

Acabo aquestes línies commocionada per l’assassinat de quatre dones (un altre i un altre i un altre i encara un altre més). Dues adultes i dues menors. I indignada, perquè malgrat que la mare va fer saber al jutjat que la vida de les seves filles i la seva corria perill, un cop més no es va donar crèdit a una dona. ¿Algú se’n responsabilitzarà?

4 thoughts on “Extradicions, bombes i currículums

  1. Hola Eulàlia.
    No sols escrius molt bé, sinó que dius les coses ben clares i precises.
    Et felicito per aquest i els anteriors articles teus que he llegit.
    Records:
    Josep

  2. Muy interesante y bien informado tu artículo, Eulalia. Tu trabajo es muy útil y te agradezco mucho los envíos. Un abrazo
    Dolores

Comments are closed.

L’informem que les dades de caràcter personal que proporcioni emplenant aquest formulari podran ser tractades per Eulàlia Lledó com a responsable de la web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personales és atendre a les consultes i comentaris relacionades amb la meva actividad. La legitimació es realitza a través del seu consentiment i quedarà registrada a un fitxer propietat de la responsable de la web. L’informem igualment que es seves dades no serán compartides anb terceres entitats o persones. En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, rectificació, limitació i suprimir les teves dades através del mail elledo [a] xtec.cat.