L’excel.lència de Pym

El títol del llibre empeny a dedicar-li unes línies però no és per això que m’hi he posat sinó perquè és francament notable.

Primer de tot, perquè mostra fins a quin punt l’ombra de Jane Austen és allargada i generosa, fins a quin punt les seves pàgines són uterals per a un munt d’escriptores britàniques, fins a quin punt va crear una tradició perquè s’hi poguessin aixoplugar.

Com la gran Austen, Barbara Pym en té prou amb el primer capítol per presentar-ne, ¡i de quina manera!, els principals personatges i topants del llibre. Un petit món (tot i que en conté un munt) d’on no es mou ni que la matin. Virginia Woolf va dir d’Austen que «apunta de dret al blanc, i nosaltres sabem exactament on es troba aquest blanc en el mapa de la naturalesa humana. I ho sabem perquè Jane Austen [canvieu Austen per Pym, o afegiu-l’hi] es va mantenir fidel al seu vot i mai no va anar més enllà dels seus límits».

En Mujeres excelentes, el límit és l’aparentment petit món de Mildred Lathbury, una dona de trenta anys i escaig, lúcida i mai cínica encara que desenganyada, que es mou en un Londres modest, provincià i poc imperial que encara mostra —som al 1952 ferides de la guerra.

Trad. Jaime Zulaika. Barcelona: Gatopardo, 2016. 320 pàgines

Immersa en una trama mínima, Mildred Lathbury narra de viva veu què fa, com es relaciona amb gent diversa i fa partícip el públic lector a més de l’aire d’una època dels seus pensaments i sentiments. Això no limita gens ni mica Pym sinó que li permet el que d’una manera o altra sempre busca la literatura: posar al descobert la naturalesa humana.

Pym se serveix de Mildred Lathbury per abordar les relacions entre dones i entre dones i homes; per fer-nos cinc cèntims de l’existència i consideració de les solterones (s’hi constata que, segons com, les coses han canviat molt, però segons com, poc); per mostrar la competència religiosa dins el cristianisme; per brodar el costumisme i fer-ne una obra d’art. L’allunya d’Austen que l’heroïna tingui cambra pròpia i que no es faci cap il.lusió, i sobretot (el temps no passa en va) l’absència de final feliç.

Pym aprofita el que coneix. D’una banda, durant la Segona Guerra Mundial, va servir al Women’s Royal Naval Service i després va treballar a l’International African Institute de Londres i això explica el coneixement de primera mà de les oficials del servei naval o la presència en carn i ossos de l’antropologia a Mujeres excelentes. De l’altra, sa mare estava molt lligada a l’anglicanisme.

Potser el tret més característic de la novel.la sigui la constant i punxent, ironia profunda, reflexiva, seriosa. Embolcalla un llenguatge preciós i arrodoneix i conclou agudes i subtils anàlisis. Sempre agredolç, el llibre està amarat del mateix punt trist i melancòlic que Las Torres de Trebisonda de Rose Macaulay, una altra gran; les agermana també l’interès per les religions.

Barbara Pym (1913-1980) és una de les novel.listes angleses destacables del segle passat. De moment, se n’han traduït cinc novel.les al castellà, totes perfectament recomanables.